Desde luego, tomarse un vaso de gazpacho en pleno mes de Noviembre es una prueba irrefutable de que se están perdiendo los valores...
Nada más que decir por hoy, estoy mentalmente demasiado cansada.
Bueno, solo una cosa más, ¿soy la única persona que no ha decidido odiar a los traductores el resto de su vida? en fin... pobre gent...
Nanit.
No. Segurament que no és la única. Però, com li dic al contracomentari del blog, no és una qüestió de no valorar-ne la feina, és que en regles generals les traduccions estan perdent qualitat en molts formats. I realment no hi ha molta gent que vagi a l'idioma original, així que s'hauria d'afinar més.
ResponderEliminarAra no em prengui pel que no sóc. L'autocrítica me l'aplico tant com la crítica a qualsevol altre.
Per cert, avui un amic meu TRADUCTOR D'ÀRAB m'ha convidat al seu casament. Ja li dic que en tinc d'amics en el món de la traducció.
No es faci mala sang, estimada senyoreta.
Bona nit.
Odia'ls a tots! Són mala gent, mala geeent...!
ResponderEliminar