lunes, 6 de septiembre de 2010

Haremos ver.



Farem veure que això no és una desclaració de res.

Farem veure que no et segueixo mirant quan ja t'has anat.
Farem veure que el sol no ha sortit aquesta nit.
Farem veure que no m'enrecordo del teu nom, i que mai no t'escrit aquesta carta.
Farem veure que no es pas difícil dir-les, aquestes paraules.
Farem veure que som amics.
Farem veure que el nostres llabis no s'han mai besat.
Farem veure que aquest tren no m'emporta a cap lloc.
Farem veure que la vida es un goig.
Farem veure que ja ho sabem tot.
Farem veure que el passat no ens importa.
Farem veure que no t'he vist entrar per la porta.
Farem veure que aquest silenci malaït no ha perforat el timpà d'allò que va esser ahir.
Farem veure que no som humans tu i jo, sinó persones..
Farem veure que la luxúria no ha sigut en cap cas el problema.
Farem veure que avui em ve de gust escoltar Jackie wilson i no l'Arvo Pärt.
Farem veure que estic asseguda damunt l'univers depensaments interessants i escrivint paraules reveladores.



Farem veure la vida, amb una banda sonora de Western prejubilat.

D.

1 comentario: