Endins, a la inspiració de Nikosia.

Qui sap que faria jo, qui sap ningú si demà em desperto i sóc un viatge astral...

Qui sap qué, quan obri els ulls i l'espurna de tot aixó sigui un obrir d'ulls a casa teva, dins el llençol de la carícia perduda, on les coses no existeixen, on els somnis son aigua i cotó...

Für immer und ewig...

D.